L’inici i la cloenda són moments d’acollida i comiat, en els quals intentem
fer-los presents a tots i totes, que se sentin escoltats i acompanyats, moments
en els quals tinguin l’oportunitat d’expressar com se senten, puguin sentir-se
protagonistes i al mateix temps sentin que formen part d’un grup més gran, que
connectin amb ell, que es coneguin i que aportin lliurament el que vulguin.
La realitat que vivim els educadors/es, els nostres
alumnes i les seves famílies a les nostres aules i a les nostres vides, i
sobretot per aquells que vivim en grans ciutats, és una realitat amb sorolls, horaris
marcats, de pautes, de presses…
Sorolls i presses, que a vegades, no afavoreixen aturar-nos
a gaudir d’allò que és essencial, que en ocasions, no ens deixen temps per
pensar en quin projecte de vida volem tirar endavant.
Els mestres, des de la nostra sensibilitat i capacitat, des del que som i
creiem, convidem al grup a créixer. Sensibilitat i capacitat que ja tenim, o
que podem descobrir i en la que ens hem de seguir formant.
Des de l’escola, volem acompanyar als nostres alumnes
i ajudar-los a ser persones felices, fermes, amb criteri i obertes als altres. Tenim
estones i espais pensats per treballar competències i dimensions, i agraïm especialment
espais com aquests, que faciliten a l’alumne treballar el seu jo més interior,
estones on treballar els valors i on créixer com a persones, tenint
experiències de silenci, trobada i reflexió amb llenguatges i tècniques molt
diverses, que els ajudin a interioritzar i incorporar-les a la seva vida
diària.
Aquests moments inicials i finals tenen valor per si mateixos, però també
tenen sentit dins d’una pedagogia de la interioritat que es fa al llarg de cada
dia i que sap aprofitar els moments intensos que es donen en ocasió d’una
sortida, d’una inesperada notícia o esdeveniment,...i que és sobretot un estil
i una manera de fer el que fem, una cura de petits detalls al llarg de la
jornada escolar.
