Obrir i tancar.

Per als nostres alumnes i als mateixos educadors/es, l’inici i cloenda del dia, són dels dos moments més importants del dia a dia a l’escola. Són espais molt nostres, que marquen els ritmes, que creen tempo, que ens assosseguen i ens ajuden a viure més a fons la vida, que formen part de nosaltres mateixos, de la cultura i de l’espiritualitat ignasiana. Són dos moments d’una pedagogia sàvia que contribueix a refermar aprenentatges, a crear hàbits que ens ajuden a créixer com a persones i a aprendre a viure la vida amb profunditat. Són moments especialment importants per tenir cura de la interioritat.

L’inici i la cloenda són moments d’acollida i comiat, en els quals intentem fer-los presents a tots i totes, que se sentin escoltats i acompanyats, moments en els quals tinguin l’oportunitat d’expressar com se senten, puguin sentir-se protagonistes i al mateix temps sentin que formen part d’un grup més gran, que connectin amb ell, que es coneguin i que aportin lliurament el que vulguin.

La realitat que vivim els educadors/es, els nostres alumnes i les seves famílies a les nostres aules i a les nostres vides, i sobretot per aquells que vivim en grans ciutats, és una realitat amb sorolls, horaris marcats, de pautes, de presses…

Sorolls i presses, que a vegades, no afavoreixen aturar-nos a gaudir d’allò que és essencial, que en ocasions, no ens deixen temps per pensar en quin projecte de vida volem tirar endavant.

Els mestres, des de la nostra sensibilitat i capacitat, des del que som i creiem, convidem al grup a créixer. Sensibilitat i capacitat que ja tenim, o que podem descobrir i en la que ens hem de seguir formant.

Des de l’escola, volem acompanyar als nostres alumnes i ajudar-los a ser persones felices, fermes, amb criteri i obertes als altres. Tenim estones i espais pensats per treballar competències i dimensions, i agraïm especialment espais com aquests, que faciliten a l’alumne treballar el seu jo més interior, estones on treballar els valors i on créixer com a persones, tenint experiències de silenci, trobada i reflexió amb llenguatges i tècniques molt diverses, que els ajudin a interioritzar i incorporar-les a la seva vida diària.

Aquests moments inicials i finals tenen valor per si mateixos, però també tenen sentit dins d’una pedagogia de la interioritat que es fa al llarg de cada dia i que sap aprofitar els moments intensos que es donen en ocasió d’una sortida, d’una inesperada notícia o esdeveniment,...i que és sobretot un estil i una manera de fer el que fem, una cura de petits detalls al llarg de la jornada escolar.